Notícies del campus

 

Tres ecosistemes innovadors de Coneixement (UB, UAB i UPC) en la tercera jornada de Cambra del Barcelonès Nord per promoure un districte innovador en l'àmbit de les Tres Xemeneies.

El passat dimecres 17 de març de 2021 es va realitzar als espais del BCIN i organitzat per la Cambra del Barcelonès Nord la tercera sessió del Programa sobre la Transformació dels polígons industrials en l’àmbit de les Tres Xemeneies en un Districte d’Innovació. En aquest cas, es va abordar el paper de les universitats, els centres de recerca i els centres tecnològics i d’altres estructures de potenciació de la innovació com els parcs científics, les incubadores i les acceleradores tecnològiques en relació al projecte funcional de les Tres Xemeneies i la transformació dels actuals polígons industrials del Sot i de Badalona Sud en un modern Districte d’Innovació en l’Àmbit de les Tres Xemeneies considerant un model d’Indústria 4.0 a partir de l’experiència del model de 22@Barcelona, actualitzat en el projecte de Pla Director Urbanístic (PDU) com a 22@Besòs.

 

Pere Alemany, promotor del projecte, va presentar l’objectiu de la sessió posant en context aquesta tercera activitat del cicle “Futur Districte d’Innovació en l’Àmbit de les Tres Xemeneies” sota l’organització de Cambra de Comerç del Barcelonès Nord i el suport de l’associació Restarting Badalona i el Grup Internacional d’Experts (GIE) redactor del projecte funcional “HUB”.

 

• El director executiu de la Fundació PRIMA (Partnership on Research and Innovation in the Mediterranean Area, UE), Octavi Quintana, va actuar de presentador dels participants en el diàleg i conductor del debat sobre el paper de la recerca i la universitat en les proximitats dels entorns d’aglomeracions empresarials com els Districtes d’Innovació. Octavi Quintana, membre del GIE i redactor i impulsor del projecte funcional “HUB”, va ser Director General d’Investigació i Innovació de la Comissió Europea 2002 i subdirector general de Relaciones Internacionales del Ministerio de Sanidad del que en va ser DG d’INSALUD (1990-2000).

 

• 

  D’esquerra a dreta, Octavi Quintana (PRIMA), Jordi Barretina (IGTF), Pere Alemany (Cambra), Myriam García-Berro (EURECAT), Màrius Rubiralta (UB); i Pep Simó (UPC) moments abans d’iniciar-se la sessió.

  Van participar en el debat el nou director de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), el doctor Jordi Barretina com a Campus de la Salut de Can Ruti (Badalona) i del corresponent entorn públic-privat de recerca biomèdica (Universitat Autònoma de Barcelona, Badalona), el professor Màrius Rubiralta, ex-director del Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona (Santa Coloma de Gramenet) i director del Grup Internacional d’Experts promotor del projecte funcional “HUB”; l’enginyera química Myriam García-Berro, directora de l’Àrea de Tecnologia i Transferència d’Eurecat, membre del seu Consell d’Administració, a càrrec de la coordinació de les activitats de recerca i innovació en Eurecat; i el representant de la UPC, el vicerector de Projecció Territorial i Social, Pep Simó, promotora del Campus Diagonal-Besòs, ubicat a la dreta del riu Besòs, majoritàriament en espais de Sant Adrià del Besòs.

 

En aquesta sessió es volia determinar el paper que juguen els ecosistemes innovadors de coneixement existents en el territori del Barcelonès Nord com elements de reforç d’un projecte de reactivació econòmica a través de la modernització dels actuals polígons industrials (Sot i BDN Sud) i la seva transformació en un Districte d’Innovació metropolità. Un dels objectius dels tres ecosistemes d’innovació (UAB, UB i UPC) és, a més a més de la formació, investigació i el servei assistencial, la transformació del coneixement en una millora de l’ocupació i de l’activitat econòmica. Molta literatura especialitzada actual busca en la consolidació d’un Districte d’Innovació, la definició de la influència i de la “simbiosi” entre el que denominem actors de la quàdruple hèlix (empreses, administracions, coneixement, i societat)  i on campus universitaris, els centres de recerca i els centres tecnològics, com Eurecat, poden tenir un paper important.

Cal entendre també la diversitat de models de Districtes d’Innovació alhora de definir el que millor s’adequa a l’entorn de les Tres Xemeneies tal com s’ha descrit recentment (Land Use Policy, 2020) per T. Yigitcanlar.

 

Va iniciar la ronda d’intervencions el Dr. Barretina exposant la qualitat i excel·lència dels centres de recerca biomèdica del Campus de Can Ruti, així com la recerca traslacional  del propi IGTP. Va valorar la importància del “talent i la massa crítica” que tenim en el que denominem Pol Publico-privat de Salut de Can Ruti i que configura un complet Ecosistema Innovador de la Salut i Biomedicina sempre que es pugui accelerar la creació d’un espai per ubicar-hi les empreses de tecnologia mèdica generades al voltant del coneixement del sector.

Un fet capital diferencial en el Barcelonès Nord és la potencialitat d’una  “interdisciplinarietat” al tenir en aquest territori tres eixos relacionats: salut, alimentació i tecnologia/digitalització.

 

Cal tenir present que el Dr. Jordi Barretina, va fer la tesis doctoral en Bioquímica y Biología Molecular por la Universitat Autònoma de Barcelona (2004) en el Campus Can Ruti, a l’Institut de Investigació del Sida IrsiCaixa. A l’any 2008,  es va integrar en el Broad Institute of Harvard and MIT, a Cambridge (EUA), incorporant-se a l’any 2011 a Novartis (Cambridge) com a responsable de Laboratori d’Investigació Oncològica Traslacional (Institut de Recerca Biomèdica).

 

Per altra part, el professor Rubiralta va fer esment dels fets importants del desenvolupament del Campus de l’Alimentació de Torribera com un projecte innovador articulador del Sistema Alimentaria Global, a partir d’aliances internes a la universitat (interdepartamentals i interfacultatives) i externes amb d’altres institucions i universitats (entre elles la UPC amb l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, ESAB).

Aquesta visió holística de l’alimentació entre la nutrició, la tecnologia del aliments, la seguretat alimentària i les ciències culinàries i gastronòmiques dirigida especialment en la interfase entre alimentació i salut fa que el paper de la relació entre ecosistemes innovadors de coneixement (especialment amb Can Ruti) del Barcelonès Nord sigui un gran actiu. No obstant, no s’ha deixat de banda la priorització de la “tercera missió” ja que el Campus de l’Alimentació de Torribera manté una forta relació amb el sector empresarial i amb diferents hospitals, i incorpora entre les seves prioritats la transformació de coneixement en activitat econòmica. També, a nivell de ciutat i Recinte Torribera, la UB manté forts vincles amb Grameimpuls, entitat de promoció econòmica de Santa Coloma de Gramenet i que al Recinte Torribera impulsa la formació competencial professional en restauració i gastronomia.

 

Es descriuen com exemples de col·laboració el projecte PECT presentat l’any 2015 com a “Eix del Coneixement Besòs-Marina: Salut i Alimentació” amb un focus important en la gestió integral i personalitzada dels geriàtrics concentrats en la zona del Barcelonès Nord i Maresme, i en els projectes d’aplicació de la nutrició i la gastronomia en la millora de la qualitat de vida de pacients d’ELA (amb l’Hospital Universitari de Bellvitge, Dra. M. Povedano i les Fundacions Luzon i Miquel Valls) i en envelliment (Hospital de Mataró, Dr. P. Clavé), entre d’altres projectes desenvolupats per la unitat de nutrició aplicada.

A nivell de recerca i transferència en el Campus de l’Alimentació de Torribera cal considerar l’activitat de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB).

 

El professor Rubiralta a més a més de fer una descripció detallada del projecte funcional de recerca i innovació per a les Tres Xemeneies (Hub Internacional de Coneixement per al Desenvolupament Sostenible i la Pau) va instar a aplicar els principis i els acords descrits en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC 2020) en especial l’eix que relaciona el coneixement i el territori i que és fonamental per la recuperació, transformació i resiliència de la nostra regió metropolitana de coneixement en l’etapa post COVID-19.

 

Posteriorment en l’economia del coneixement, Myriam García-Berro va parlar del repte de la transformació del coneixement en activitat econòmica a través de diferents estratègies entre elles la transferència de coneixement i tecnologia i la interacció dels centres tecnològics, com Eurecat, entre el sector de producció de recerca i els productors de serveis i productes innovadors. Incorpora la responsable d’Eurecat la idea del “reptes”, que juntament amb el “talent”, la “multidisciplinarietat” i la construcció “d’ecosistemes”, són part important de l’èxit i de l’aportació de solucions a les necessitats i reptes empresarials.

 

La col·laboració entre les empreses existents en el territori i els tres ecosistemes innovadors poden transformar l’actual situació en un actiu Districte d’Innovació en l’Àmbit de les Tres Xemeneies i que serveixi com entorn d’atracció de noves empreses, gràcies a l’existència de talent i excel·lència.

 

La Fundació Eurecat, és el Centre Tecnològic de Catalunya, que vol ser el soci tecnològic de les empreses que treballen a Catalunya i és un proveïdor de tecnologia innovadora i diferencial per a donar resposta a les seves necessitats d’innovació i impulsar la seva competitivitat. Procedent una absorció de diferents iniciatives sectorials, Eurecat es crea el 23 de desembre de 2013 i aborda una nova filosofia de tractament multidisciplinar dels reptes tecnològics a partir d’una amplia distribució en 4 àrees (Industrial, Digital, Biotecnologia i Sostenibilitat). En la composició del seu patronat en formen part les universitats UPC i URV.

 

Finalment, el vicerector de la UPC a més a més de fer un resum de les principals aportacions del ponents va incorporar el valor del nou Campus Diagonal-Besós que es troba situat molt a prop del Sector de les Tres Xemeneies i de les 92 ha. del futur Districte d’Innovació (Sant Adrià i Badalona) i del paper important que juga en la formació de nous estudiants d’enginyeria i de la formació continuada i reciclatge fonamental per abordar l’atur existent a la zona del Barcelonès Nord.

 

L’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) va entrar en funcionament en el curs acadèmic 2016-2017 a l’edifici A del Campus Diagonal-Besòs amb un oferta de graus d’Enginyeria Biomèdica, Elèctrica, Electrònica, Energia, Mecànica, Química i Materials. Es tancava així el trasllat de l’Escola Universitària  d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) ubicada històricament al Recinte d’Urgell de la Diputació de Barcelona, i que juntament amb una part de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) conforma la nova Escola EEBE.

 

Quarta sessió: Talent i Formació Professional – Dimecres, 24 de març

Enllaç: Registre i accés a les jornades: https://ja.cat/DI3Xemeneies

Quan parlem de l'àmbit de les Tres Xemeneies i especialment si ho mirem des del prisma de la Formació Professional, no ens podem mirar només el territori pendent d'urbanitzar sinó atendre especialment els municipis veïns de Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona, uns municipis amb mancances importants (atur juvenil i de majors de 55 anys, manca de competències professionals relacionades a les noves professions digitals i de transició ecològica, urgència d’una formació contínua) que han de trobar en el Districte d’Innovació de les Tres Xemeneies oportunitats de millora en el benestar i l’ocupabilitat dels seus ciutadans.

 

Per visualitzar el vídeo de la tercera activitat sobre Universitat i Recerca, vegi’s:
https://www.youtube.com/watch?v=r69knkRcb00

Per visualitzar el vídeo de les dues primeres sessions, vegi’s:
https://www.youtube.com/watch?v=iPD68JOOtog

 

Per saber-ne més

 

• Institut de Recerca IGTP
• Campus de l’Alimentació de Torribera.

• Vegi’s Capítol 5. “Base de Conocimiento y ecosistema innovador” a M. Barceló, “Innocities. Urbanismo, Economía, Tecnología y Cambio Social”, BARCINO, Barcelona, 2020.

• T. Yigitcanlar et al., “How can contemporary Innovation District be classified? A Systematic Review of the Literature”, Land Use Policy, 95 (2020) 104595.

• S. Pancholi et al.,,“University and innovation district symbiosis in the context of placemaking: Insights from Australian cities”  Land Use Policy 99 (2020) 105109.

Altres noticies del Campus de l’Alimentació de Torribera relacionades:

http://www.ub.edu/campusalimentacio/ca/noticies/Projecte_Tres_Ximeneies_Sant_Adria.html

http://www.ub.edu/campusalimentacio/ca/noticies/Noticia_Universitats_Districte_Innovador.html

 

Galeria fotogràfica

 

 

 

• © Universitat de Barcelona
• Campus de l’Alimentació de Torribera
• 934 031 980
• Contacte